ADICTOS AL VERSO

Pensé escribir una nota a modo de resumen de lo que fue nuestro reencuentro en el día de ayer, pero no es necesario cuando uno de los componentes del grupo Adictos al Verso, escriben como lo hace Ramón González.

En su poema “LA RETROBADA” dice mucho más de lo que yo pudiera contaros. En breve pondremos las fotografías correspondientes a esa magnífica jornada en la que se mezclaron reencuentros y bienvenidas.

Os dejo el poema de Ramón González aquí.

LA RETROBADA

Quan, al Cafè dels Artistes,

preparats per a l’atac,

ens ajuntem els Addictes

al Vers, i alguns al tabac,

per la primera sessió

programada a l’almanac

es proposa, Déu n’hi do,

com si fos un afalac,

parlar de la retrobada

i gairebé, del sotrac,

m’empasso la taronjada

i el cervell  se’m torna obac,

perquè no se m’acut res

ni atipant-me d’espinacs;

llavors, no gaire després,

torno a caure de patac;

m’assabento, per e-mail

que l’Smiling ha fet crac

i estem més perduts que mai

enmig d’un bon atzucac.

A quines malaventures

ens durà aquest esparrac?

Ara, on farem les lectures?

Com sortirem de l’escac?

Les farem al mig del bosc?

entre branques i fullac?

O en algun antre ben fosc

on habiten els muriacs?

Les farem a l’aire lliure,

pot ser a la vora d’un llac?

Haurem de portar queviures

com si féssim un bivac?

En un indret voluptuós

com el perfum d’estorac?

Les farem al cau de l’ós

o bé a la cova del drac?

Però tot torna a ser possible,

el futur ja no es opac!

L’Antares és disponible,

el cor torna a fer tic-tac!

Hi passarem l’estoneta,

no caldrà que anem amb frac;

no cal vestir d’etiqueta

ni anar com els Men in Black.

Recitarem els poemes

sense esperar guany ni pac;

i tocarem tots els temes,

això sí, sense playback.

I ens veurem de nou les cares.

Hem sortit del cul-de-sac!

Benvinguts tots a l’Antares,

records per l’Smiling Jack.